Al cor de Muro d’Alcoi, un poble amb una profunda tradició cultural, s’alça un dels projectes artístics més emblemàtics de les últimes dècades: els murals literaris del Batà. Aquestes obres, que van transformar simples murs en homenatges visuals a grans figures de la literatura valenciana, avui s’enfronten a un destí incert.
Un museu literari a l’aire lliure
Els murals literaris de Muro no són simples pintures decoratives: representen un projecte cultural únic a la Comunitat Valenciana. Concebuts i executats per l’artista Antoni Espinar, aquestes obres combinen art visual i literatura, rendint homenatge a grans escriptors valencians com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell o Isabel‑Clara Simó. Cada mural actua com un pont entre el passat i el present, una expressió artística que connecta les arrels culturals del poble amb l’orgull de la seua identitat lingüística i literària.
Urbanisme vs. patrimoni cultural
El conflicte ha sorgit arran d’una revisió urbanística del Parc del Batà, un espai que l’ajuntament planeja reestructurar per adaptar‑lo a nous projectes i necessitats municipals. Encara que no hi ha una decisió definitiva, el fet que els murals es troben dins de la zona afectada ha generat incertesa. Alguns representants municipals han esmentat la possibilitat de reubicar les obres o donar‑los un “nou context”, mentre que col·lectius culturals i veïns temen que açò puga significar, en la pràctica, la seua destrucció o pèrdua definitiva.
Reaccions i veus en defensa dels murals
La polèmica ha trencat l’àmbit local i ha arribat a plataformes culturals que consideren els murals literaris de Muro com un exemple d’art públic educatiu i patrimonial. Associacions artístiques i literàries han fet una crida a les autoritats perquè garantisquen la seua protecció i conservació.
L’artista Antoni Espinar, impulsor d’aquesta sèrie, ha assenyalat en entrevistes prèvies que l’objectiu sempre va ser “apropar la literatura valenciana al poble, al carrer i a l’espai compartit”. Per això, subratlla la importància que les obres permanesquen en el seu entorn original com a testimoni de la relació entre l’art i la comunitat.
Un símbol que no ha de desaparèixer
Més enllà del debat urbanístic, el cas dels murals literaris de Muro obri una reflexió més profunda sobre com equilibrar el desenvolupament urbà amb la preservació del patrimoni cultural. En una època on l’art públic té una rellevància creixent com a vehicle educatiu i turístic, la pèrdua d’aquestes obres seria un colp simbòlic per al municipi. La conservació de l’art urbà no sols protegeix una obra visual, sinó que també salvaguarda la memòria col·lectiva i promou un sentit de pertinença en les noves generacions.
Muro ha mostrat en moltes ocasions el seu compromís amb la cultura, com en les seues iniciatives de muralisme i festivals artístics. No obstant això, el futur d’aquest conjunt dependrà de la sensibilitat amb què les autoritats i la comunitat gestionen la situació.